VIDEOARTE| 10’ | ESPAÑA | 2022 |-
DIRECTORA: Jane Glennie
GUIONISTA: Rosie Guirnalda
PRODUCTORA: –
ESTRENO: España
SINOPSIS
CAST
¿Quién fue Tilly Losch? Bailarina, artista, coreógrafa, amante, esposa, musa… Tilly parece un borrón, vislumbrado por el rabillo del ojo, bailando dentro y fuera de foco. Porque Diosa nunca es suficiente explora la naturaleza esquiva y fragmentaria de la vida de Tilly y evoca el espíritu de las décadas de 1920 y 1940, cuando estaba en la cima de su fama. Tilly Losch fue una bailarina austriaca que trabajó con destacados coreógrafos y artistas de vanguardia en el Reino Unido y los Estados Unidos, desde el West End hasta Hollywood. También fue coreógrafa por derecho propio, y luego se dedicó a la pintura.
La película trata sobre la autoestima, el yo auténtico y la credibilidad de las mujeres creativas: Losch fue alguien que a veces fue explotada pero decidida a mantener un camino propio a pesar de los obstáculos que estaban muy presentes en su época. Los paralelos de Losch y la forma en que las mujeres todavía son retratadas en el siglo XXI a través de la lente de los medios y por la sociedad forman una declaración poderosa y estimulante sobre la identidad femenina. Destaca cuán lejos han llegado las mujeres en 90 años y, sin embargo, cuánto les queda por recorrer para obtener el reconocimiento y la verdadera independencia. ‘Porque la diosa nunca es suficiente’ hace preguntas sobre biografías de mujeres (¡y sus complejas vidas!) que caen en las notas al pie, perdidas en la historia como tantas historias de mujeres, vistas solo a través de una lente patriarcal, iluminando y reclamando historias de mujeres.
ING
Who was Tilly Losch? Dancer, artist, choreographer, lover, wife, muse … Tilly seems a blur, glimpsed at the corner of the eye, dancing in and out of focus. Because Goddess is Never Enough explores the elusive and fragmentary nature of Tilly’s life and evokes the spirit of the 1920s–40s when she was at the peak of her fame. Tilly Losch was an Austrian dancer who worked with prominent, and cutting-edge, choreographers and artists in the UK and the US, from the West End to Hollywood. She was also a choreographer in her own right, who later turned to painting.
The film is about self-worth, the authentic self, and the credibility of creative women – Losch was someone who was at times exploited yet determined to maintain a path of her own making despite the obstacles that were very much present in her era. The parallels of Losch and the way women are still portrayed in the in the 21st century through the lens of the media and by society forms a powerful and thought-provoking statement about female identity. It highlights how far women have come in 90 years, and yet how far they still have to go to get recognition and true independence. ‘Because Goddess is never enough’ asks questions about biographies of women (and their complex lives!) who fall into the footnotes, lost from history as so many women’s stories are, seen only through a patriarchal lens, illuminating and reclaiming women’s stories.
VAL
Qui era Tilly Losch? Ballarina, artista, coreògrafa, amant, dona, musa… Tilly sembla un borrós, albirat pel racó de l’ull, ballant dins i fora de foc. Perquè Goddess is Never Enough explora la naturalesa esquiva i fragmentària de la vida de Tilly i evoca l’esperit dels anys 1920-40 quan estava al cim de la seva fama. Tilly Losch va ser una ballarina austríaca que va treballar amb coreògrafs i artistes destacats i d’avantguarda al Regne Unit i als Estats Units, des del West End fins a Hollywood. També va ser coreògrafa per dret propi, que després es va dedicar a la pintura.
La pel·lícula tracta sobre l’autoestima, el jo autèntic i la credibilitat de les dones creatives: Losch va ser algú que de vegades va ser explotat però decidit a mantenir un camí propi malgrat els obstacles que estaven molt presents a la seva època. Els paral·lelismes de Losch i la manera com les dones encara són retratades al segle XXI a través de la lent dels mitjans de comunicació i de la societat formen una declaració poderosa i estimulant sobre la identitat femenina. Destaca fins a quin punt han arribat les dones en 90 anys i, tanmateix, fins a quin punt encara han d’anar per aconseguir el reconeixement i la veritable independència. ‘Perquè la deessa mai n’hi ha prou’ fa preguntes sobre biografies de dones (i de les seves vides complexes!) que cauen en les notes a peu de pàgina, perdudes de la història com tantes històries de dones, vistes només des d’una lent patriarcal, il·luminant i recuperant històries de dones.
FESTIVALES
Zebra Poetry Film Festival, Berlín, Alemania.
Festival de Cine Still Voices, Ballymahon, Irlanda.
Festival de Cine Feminista de Bucarest, Rumania.
Festival de Cortometrajes de Sunderland, Reino Unido.
Filmed Up, Home, Manchester, Reino Unido.
X Festival Internacional de Cine Poético de Atenas, Atenas, Grecia.
Festival de Cine Mujeres Mayores de 50, Reino Unido.
Absurd Art House Film Festival, Reino Unido.
WORDplay, Fringe Arts Bath, Reino Unido.
En Fringe, Tranås , Suecia.
BIO DIRECTORA
CAST
Las películas de poesía de Jane Glennie se han proyectado en festivales de todo el mundo. Han aparecido en www.shondaland.com y en el Southbank Centre. Han recibido distinciones y premios en Oxford Brookes Poetry Film Competition (Reino Unido), Weimar Poetry Film Competition (Alemania), Rabbit Heart Poetry Film Festival (EE. UU.) y Poole Poetry Film Competition (Reino Unido). Tiene películas en el proyecto Book of Hours (Reino Unido) y Visible Poetry Project (EE. UU.). En 2021-22, creó una película de poesía con la autora y poeta Rosie Garland. Este proyecto recibió fondos del Arts Council England.
Es fundadora de Peculiarity Press y editora de ‘A New Dictionary of Art’ y ‘Typos: the story of a Reluctant Artwork’. Los proyectos anteriores incluyen una comisión (con Robert Good) para crear la exposición ‘Banco de palabras de dialectos perdidos’ para el Centro Nacional de Word para la Palabra Escrita en South Shields; una instalación en South Hill Park Arts Center con más de 2000 interacciones de visitantes registradas; y el evento financiado por el Arts Council England Engage with Art.
ING
Jane Glennie’s poetry films have screened at festivals across the world. They have featured on www.shondaland.com and at the Southbank Centre. They have received distinctions and awards at Oxford Brookes Poetry Film Competition (UK), Weimar Poetry Film Competition (Germany), Rabbit Heart Poetry Film Festival (USA), and Poole Poetry Film Competition (UK). She has films in the Book of Hours project (UK), and the Visible Poetry Project (USA). In 2021-22, she created a poetry film with author and poet Rosie Garland. This project was awarded funding from Arts Council England.
She is founder of Peculiarity Press and publisher of ‘A New Dictionary of Art’ and ‘Typos: the story of a Reluctant Artwork’. Previous projects include a commission (with Robert Good) to create the ‘Word Bank of Lost Dialects’ exhibition for The Word National Centre for the Written Word in South Shields; an installation at South Hill Park Arts Centre with over 2,000 recorded visitor interactions; and the Arts Council England funded event Engage with Art.
VAL
Les pel·lícules de poesia de Jane Glennie s’han projectat a festivals d’arreu del món. Han aparegut a www.shondaland.com i al Southbank Centre. Han rebut distincions i premis a l’Oxford Brookes Poetry Film Competition (Regne Unit), al Weimar Poetry Film Competition (Alemanya), al Rabbit Heart Poetry Film Festival (EUA) i al Poole Poetry Film Competition (Regne Unit). Té pel·lícules al projecte Book of Hours (Regne Unit) i al Visible Poetry Project (EUA). El 2021-22, va crear una pel·lícula de poesia amb l’autora i poeta Rosie Garland. Aquest projecte va rebre el finançament de l’Arts Council England.
És fundadora de Peculiarity Press i editora de ‘A New Dictionary of Art’ i ‘Typos: the story of a Reluctant Artwork’. Projectes anteriors inclouen un encàrrec (amb Robert Good) per crear l’exposició ‘Word Bank of Lost Dialects’ per a The Word National Center for the Written Word in South Shields; una instal·lació al South Hill Park Arts Center amb més de 2.000 interaccions de visitants registrades; i l’esdeveniment Engage with Art finançat pel Arts Council England.